- El passat dimarts 25 d’0ctubre, un equip format per investigadors del grup DIDPATRI i els directors de la investigació arqueològica a Puig Ciutat (Roger Sala, M. Àngels Pujol i Carles Padrós) van dur a terme prospeccions amb mitjans geofísics i georeferenciació amb sistemes GPS a la zona de Vila Granada, propera al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Lluçanès). La prospecció tenia per objectiu aproximar-se a la realitat material del subsòl en un indret estratègic proper al nucli habitat de Puig Ciutat. Aquest cap de setmana passat s’ha dut a terme al jaciment la gravació d’un capítol del programa televisiu “Sota Terra” (Televisió de Catalunya).

- Concedit a membres del grup un projecte d’Innovació Docent: El projecte Potenciació del treball de projectes en equip i el seu seguiment tutoritzat en l’entorn virtual moodle, presentat per Maria Feliu, Josep Maria López, Carolina Martín i Neus Sallés a la convocatòria d’ajuts a Projectes d’Innovació Docent 2011 de la UB, ha estat concedida favorablement amb ajut econòmic. Amb el desenvolupament d’aquest projecte al llarg del curs 2011/2012 es pretén crear els mecanismes per donar sentit al treball en equip en contextos universitaris i per a l’altra, dissenyar l’entorn virtual adequat per fer-ne el seguiment convenient.

- El Dr. Xavier Rubio, membre del grup de recerca del DIDPATRI i investigador del Barcelona Super Computing Center, fa una estada a Brussel·les per assitir a la reunió del grup de treball europeu ESTOC (European Studies of Terrains of Conflict). Es tracta especialment el tema dels furtius i la regulació sobre protecció de camps de batalla. Aprofitant la mateixa estada a Bèlgica participarà en activitats arqueològiques en el camp de batalla a Oudenaarde, on a l’11 de juliol de 1708 es lliurà una de les més grans batalles de la Guerra de Successió Espanyola. Les activitats es fan amb col·laboració de ENAME Center de Bèlgica, i Glenn Foard, de la Universitat de Huddersfield.

- F. Xavier Hernàndez i Xavier Rubio, ambdós membres del grup DIDPATRI, desenvoluparan activitats per preparar una prospecció arqueològica de camps de batalla de la Guerra de Successió a Osona, concretament a Gleva, on tingué lloc el combat entre les tropes catalanes i borbòniques el 3 de febrer del 1714. Aquesta activitat es fa amb col·laboració amb Òmnium Voltreganès

- Investigadors del Laboratori d’Antropologia i Paleontologia del MAC i investigadors del DIDPATRI acaben les tasques de classificació de restes cadavèriques de la fossa de Talamanca. En breu farem públic l’informe de la recerca.

- La parròquia d’Escaldes-Engordany (Andorra) acollirà el VII Fòrum Auriga el 5 de novembre de 2011, on es realitzaran diverses conferències. Entre les diferents comunicacions destaquem la presentada per membres del grup de recerca DIDPATRI;  F. Xavier Hernàndez, M. del Carmen Rojo i Tània Martínez, sota el nom de Iconografia didàctica i espais arqueològics. Estratègies de disseny, on es presentaran els treballs realitzats en la ruta Castros y Verracos de la Diputació de Salamanca (amb il·lustracions d’Eusebi Malvarez i Guillem Hernàndez).

- El grup de recerca del DIDPATRI, juntament amb investigadors de Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB, organitza el II Simposi Internacional de Turisme Escolar. Tendències i Experiències d’una tipologia d’actualitat: El Turisme Idiomàtic. Simposi que compte amb una ajuda econòmica de 1.320, atorgada per l’organització de reunions científiques dels vicerectorats de política docent i científica de la UB. (Dates encara per concretar).

- Alba Arco Hernàndez, Tècnica de recerca del DIDPATRI, ha acabat el seu període de formació a la Xina, sobre gestió del turisme cultural. La seva experiència anirà molt bé per plantejar nous projectes.

- El proper dia 30 de novembre, la investigadora del grup DIDPATRI Laia Coma Quintana defensarà la seva tesi doctoral: Activitats educatives i didàctica del patrimoni en les ciutats espanyoles. Anàlisi, estat de la qüestió i valoració per a una proposta de modelització. Sota la direcció del Dr. Joan Santacana, la tesi analitza quin ús fem del patrimoni en matèria educativa i dins del context de les Ciutats Educadores i inclou una proposta de 15 models d’intervenció educativa patrimonial.

- Nova publicació de museografia didàctica (en castellà): LLONCH, Nayra; SANTACANA, Joan (2011): Claves de la Museografía Didáctica. Lleida. Editorial Milenio.

- Nova publicació sobre gastronomia a l’antiguitat: SANTACANA, Joan; DURAN, Joan (2011): Lo sagrado y lo abominable. La cocina de los pueblos prerromanos de España. Astúrias. Trea.

- Nova publicació amb col·laboració del grup DIDPATRI: BONINI, Gabriella et ali. (2011): Il Paesaggio Agrario Italiano Medievale. Storia e Didattica. Summer School Emilio Sereni. Quaderni, nº7. Edizioni Istituto Alcide Cervi.

- Nova reedició d’una de les obres emblemàtiques del grup de recerca DIDPATRI: SANTACANA, Joan; SERRAT, Núria (2011): Museografía Didáctica. Barcelona. Ariel.

Recentment es va posar en ressò l’aparició d’un cadàver, gairebé intacte, d’un soldat republicà, que participà en la batalla de l’Ebre, en el transcurs d’unes excavacions arqueològiques realitzades a la línia fortificada de La Fatarella (Tarragona), al passat 21 de setembre La campanya arqueològica, dirigida per científics de l’Institut del Patrimoni del CSIC i per investigadors del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, juntament amb l’impuls de l’Associació Lo Riu, tenia com a objectiu recuperar dos búnquers de formigó i la identificació de diferents línies de trinxeres relacionades amb la batalla de l’Ebre.

El descobriment de l’esquelet “Charlie” i altres objectes, que donen una idea de la situació i mort del soldat, d’aproximadament 1,80 metres i amb un calçat 44, malgrat que encara s’ignora la seva nacionalitat, ha provocat diverses controvèrsies. Els tècnics del Memorial Democràtic i el Consorci dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) van exigir la entrega de tot el material trobat. És així, com el Govern n’acabarà assumint l’estudi antropològic de l’esquelet i de tots els objectes desenterrats en aquesta trinxera de la línia fortificada a la zona de Raimats.

Per obtenir informació molt  més detallada i ampliada del procés arqueològic portat a terme en relació a la campanya de Fatarella, es recomana l’accés a aquest enllaç, on Francesc Xavier Hernàndez Cardona, membre del grup de recerca del DIDPATRI, és entrevistat pel programa Dixa’m Vore, del canal TE Redifusió.

De l’Editorial Graó en surt la publicació 12 ideas clave. Enseñar y aprender historia. El present llibre pretén potenciar un saber instrumental, que permeti superar les visions ideològiques i doctrinàries, que gairebé sempre han tipificat la presència de la història en les aules. Per aquesta raó, els autors F. Xavier Hernàndez Cardona i Maria Feliu Torruella, ambdós membres del grup de recerca del Didpatri, presenten una proposta sense complexos que posa l’èmfasi en l’ensenyament del mètode. Es proposa de manera sistemàtica la importància del concepte temps i la seva medició i, posteriorment, es planteja una didàctica de coneixement del passat basada en la interpretació i judici crític a les fonts.

Amigues i amics. Davant la imminent finalització de la campanya d’excavacions a La Fatarella, i recollint les opinions dels meus col·legues, passo a improvisar un breu i provisional balanç de les activitats realitzades, les problemàtiques viscudes i l’estat de la qüestió en el present moment.

1. La campanya d’excavació en el sector Raïmats de la línia fortificada de La Fatarella ha estat un èxit. Ha documentat, de manera determinant, un combat puntual molt intens durant els dies 14 i 15 de novembre de 1938, fites cabdals en la batalla de l’Ebre.  Cal precisar, en contra del que han falsejat alguns mitjans de comunicació que ni s’ha excavat cap fossa, ni es pretenia excavar cap fossa. El material arqueològic recuperat es abundós i molt interessant, així com les estructures poliorcètiques descobertes. Les restes cadavèriques recuperades, ultra el seu alt valor emotiu, suposen també una novetat important per la recerca i pel que impliquen en l’imaginari al respecte de la batalla de l’Ebre. Altrament la col·laboració entre els grups de recerca del CSIC (Instituto Ciencias del Patrimonio) i la UB (DIDPATRI SGR 00245-2009), i l’Associació Lo Riu, ha estat del tot satisfactòria, i demostra la bondat que te la col·laboració entre entitats de recerca i societat civil. Aquesta campanya la paguem ambdós grups de recerca, amb el suport de Lo Riu i amb recursos propis. Es a dir la Generalitat no ha pagat res (no es doncs cap excavació programada). Naturalment la intervenció compta amb tots els permisos pertinents del Servei d’Arqueologia de la Generalitat i del propietari dels terrenys. D’acord amb les tradicions de bones pràctiques en recerca vam procedir a socialitzar el coneixement assolit fent públiques les descobertes en els mitjans de comunicació que en aquells moments estaven al nostre abast.

2. Dijous passat, dia 22 de setembre del 2011, en el vèrtex d’una de les trinxeres les tasques d’excavació van deixar ossos al descobert. Vam considerar que potser es tractava d’un soldat. Estava clar que no era cap fossa comuna, era un soldat aïllat. En aquest moment, cap a les 11 hores vam trucar al Servei d’Arqueologia per entendre que el cas podia entrar dins de l’article 10 de la Llei 10/2009, de 30 de juny. El Servei d’Arqueologia, al seu torn es va encarregar d’avisar al Memorial Democràtic. Atès que el Memorial Democràtic no va donar cap resposta, i constatant que havia possibilitats de tempesta, que el terreny de composició inestable presentava molts problemes, que la zona estava freqüentada per cànids, guineus i senglars i tenint en compte que venia el cap de setmana per endavant amb jornades de patrimoni vam tirar endavant amb l’excavació de les restes. Si paràvem podíem perdre informació i les restes, sense dubte, podien quedar en situació de risc quant a integritat. Continuar era doncs una qüestió simplement professional i deontològica, i a més no havia cap problema atès que a l’equip hi ha gent molt preparada, i ambdós equips de recerca apleguen antropòlegs i forenses. L’exhumació feta amb absolut rigor va acabar divendres al migdia i les restes es van salvar. Just quan s’estaven retirant les darreres restes, el Memorial va donar senyals de vida amb una trucada però no va donar instruccions precises. Es van limitar a comunicar que allò era competència de la Generalitat i que dilluns aniria un tècnic.

3. El dilluns 26 (quatre dies después d’haver estat avisats), finalment, va comparèixer el tècnic del Memorial i en aquest cas també del COMEBE que es va limitar a dir que aquella recerca l’havien de fer ells amb les seves empreses, que els ossos havien d’anar al memorial de les Camposines, que en cap cas els restes podien estudiar-se a Santiago o Madrid (tot i que el CSIC compta amb molts recursos de qualitat inqüestionable), i que ja veurien si ens deixarien estudiar-les a Barcelona. Tot plegat pensavem que el Memorial ens felicitaria per la feina feta, però no. Dimarts dia 27 el tècnic del Memorial va tornar a comparèixer advertint que havia possibilitat que fossim denunciats i que aviat vindrien a incautar-se de les restes arqueològiques (les cadavèriques i les objectuals), Cal entendre que l’advertència es feia a l’empara d’omnímode article 2 de l’esmentada llei. Tanmateix la denuncia contra els científics difícilment podia prosperar atès que la casuística que es va donar no es contempla ni en el reglament, ni en els protocols que desenvolupen la llei esmentada, que fan referència únicament a restes trobades en superfície o be a les buscades expressament en l’excavació de fosses o excavacions programades. L’article 10 el vam complir amb escreix i qui va mostrar ineficàcia va ser, precisament, el Memorial.

4. El dia 28 la Generalitat de Catalunya a través de la Subdirectora General de Memòria i Pau, senyora Diana Mampel Alandete ens va comunicar que la Generalitat assumiria directament l’estudi antropològic de les restes. La comunicació es va fer per escrit i el to era correcte. L’ofici (datat en dia 27) es va entregar en ma, a peu d’excavació a les 13 h. del dijous dia 28 de setembre. No hi havia cap al·lusió a possibles denuncies o demandes d’altres materials arqueològics. La carta però no precisa ni quan, ni com s’havien d’entregar les restes cadavèriques. Es limitava a informar que el director de l’excavació seria requerit en el seu moment. Cal precisar que un dels responsables dels grups de recerca va intentar posar-se en contacte telefònic repetidament amb la Sra. Mampel per tal d’aclarir la situació, però no va haver possibilitat de fer-ho. Altrament la Sra. Mampel tampoc va contestar les trucades que demandaven la possibilitat de sostenir una conversa.

5. El dia 29 La Generalitat de Catalunya (subdirecció general de Memòria i Pau de la direcció de Relacions Institucionals i amb el Parlament) feia pública una nota on deia que: “com a administració competent en la matèria, assumirà l’estudi antropològic de les restes òssies i objectes corresponents a un soldat mort en el transcurs de la batalla de l’Ebre en una trinxera de la línia fortificada de Los Raïmats”. Es produïa doncs un salt qualitatiu atès que ara es demanaven també els materials del soldat. Altrament la Generalitat no reconeixia la participació de la Universitat de Barcelona (que actua en co-direcció) i reconeixia com a interlocutor exclusivament al CSIC. Oblit que pot interpretar-se com una estratègia per presentar de manera demagògica l’excavació com una intervenció estatal per apropiarse del patrimoni català (!). Tanmateix el dia 29 a la nit cap membre de l’equip havia rebut cap notificació, ni oficial ni oficiosa de la nova proposta de requisa. Per tant continuava la incertesa de qui, com i quant s’havien d’entregar els materials.

6. A tot això cal precisar que la nostra intenció es, òbviament, de ser respectuosos amb l’administració. Això vol dir acatar les lamentables decisió de la Sra. Mampel, primer i la Subdirecció que representa, atès que les fa en l’empara legal que atorga competències exclusives a la Generalitat quan a investigació i identificació de restes de desapareguts en campanyes de la Guerra Civil espanyola. Tanmateix volem fer constar que part dels investigadors de la UB també som Generalitat i que, per tant, no havia d’haver cap contradicció en el fet que membres (els tècnics que diu la llei) de l’administració autonòmica assumissin la recerca. Altrament això hauria de comportar un estalvi i una major agilitat. La Generalitat podria haver encarregat la feina als seus universitaris per guanyar en temps i eficàcia. La nota diu que “la Generalitat assumiria directament l’estudi antropològic” aquest directament es equívoc atès que la Generalitat ho haura de derivar a alguna institució pròpia o empresa. Quin benefici en treurem del fet que l’estudi el faci una empresa privada pagada per l’administració? Els investigadors de la UB son “més” Generalitat que qualsevol tècnic d’empresa externa. Òbviament això es un contrasentit. Els investigadors han d’investigar, i la Generalitat ha de governar i deixar la recerca als professionals.

7. Pel que fa a la participació del CSIC sobre la qual s’han difós informacions falses i de mala fe, fruit de la ignorància (com ara que els espanyols volen endur-se les restes a Madrid i que la Generalitat ho impediria), que no entrem a valorar volem explicitar que el CSIC es una institució estatal. Que el CSIC també està pagat pels catalans. Que el CSIC inverteix i ha d’invertir, quan més millor, a Catalunya. Que el CSIC te una molt bona relació amb les universitats catalanes i que històricament ha tingut una molt bona relació amb els Departaments de la Generalitat amb competències sobre universitats i recerca. No pot ser que els mateixos que reclamen més inversions de l’Estat a Catalunya condemnin, amb fal·làcies, una campanya arqueològica (la primera en l’àmbit del període contemporani que fa el CSIC a Catalunya) que implica inversió d’una institució estatal. Per intuir la professionalitat de la gent del CSIC podeu consultar: http://guerraenlauniversidad.blogspot.com/

8. Volem proclamar altrament que la ciència és un llenguatge universal que no te fronteres ni nacionalitat. Els investigadors del CSIC i el DIDPATRI confluïm i col·laborem en l’estudi d’aquest període i temàtica (Arqueologia del conflicte) i també ho fem amb altres grups principalment britànics i suecs i això es una bona pràctica reconeguda internacionalment. Qualsevol altra posició esdevé, senzillament, obscurantisme i provincianisme. Mai es va plantejar que el CSIC es quedés cap restà, segons els permisos tramitats la custodia i estudi de les peces correspon a la Universitat de Barcelona. Presentar l’actitud depredadora de la Generalitat, que no ha fet absolutament res per promocionar la recerca arqueològica de la Guerra Civil. com a salvadora, contra el CSIC, de les peces de La Fatarella es una argumentació, simplement, repugnant.

Manifestem que continuarem investigant sobre la batalla de l’Ebre amb altres “germans” investigadors, siguin catalans, gallecs, britànics, estremenys, suecs, marroquins, libanesos o castellans; i que ho farem en sintonia amb els components de la societat civil interessats en el tema. En breu procedirem a fer activitats de transferència de coneixement respecte al coneixement generat.

9. Volem fer constar altrament que tant el CSIC com el DIDPATRI i les seves unitats associades haguéssim garantit un estudi de màxima qualitat de les restes. Els anàlisis d’hisòtops i, gairebé amb seguretat d’ADN, atès que hi ha persones físiques amb desapareguts en aquesta batalla, s’haguessin fet d’ofici, ara hauran de passar per comitès i dependran dels pressupostos. Aquesta recerca de qualitat li hagués sortit de franc a l’administració. Ara la Generalitat (El Memorial Democràtic-Comebe) haurà de delegar l’estudi a una altra institució o a una empresa després de consultar pressupostos. Altrament els adjudicataris de l’estudi no tindran el coneixement de context que van assolir els nostres arqueòlegs durant el procés d’exhumació i això serà un problema greu.

10. Demanem als responsables de la Generalitat que reflexionin, sobre la situació legal (lleis, reglaments i protocols) i la realitat del COMEBE i el Memorial Democràtic. Aquestes institucions han fet bona feina en molts aspectes, però no en arqueologia. Constatem al respecte els escassos resultats assolits en les campanyes d’urgència fetes a l’entorn dels parcs eòlics (amb espais molt extensos) a l’Ebre. Aquesta pobresa de resultats resulta difícil d’explicar quan nosaltres hem aconseguit, en tant sols deu dies, que la potencialitat de materials arqueològics es més que rellevant. Respecte a aquesta problemàtica, naturalment, restem a disposició de la Generalitat per qualsevol assessorament i si s’escau col·laboració.

11. Confirmem que la campanya  arqueològica de La  Fatarella i el context de la troballa de les restes del soldat mort en combat son de les més interessants i espectaculars de les aconseguides fins ara en referència a la Guerra Civil espanyola. Estem davant d’una fita emblemàtica pel que fa a l’arqueologia, la història i l’imaginari de la història contemporània de Catalunya. No s’enten l’interès de la Generalitat en destruir aquest patrimoni arqueològic. I parlar de destrucció no es una exageració atès que els nous responsables de recerca que dessigni la Generalitat difícilment podran actuar sense comptar amb el coneixement generat durant l’excavació que hauria de plasmar-se en les oportunes memòries. Al seu torn els investigadors que hem fet la feina difícilment podrem completar les memòries científiques si se’n impedeix estudiar els materials. Tot plegat implicarà una destrucció fàctica de la troballa i del que representa. Aquesta política pot respondre a ignorància o mala fe per part de la Generalitat, i es difícil    dir que es pitjor. Altrament la requisa dels materials de l’excavació es un apropiament de la recerca greu, un autèntic robatori de la feina feta per uns científics independents que serà ofertada o regalada a no sabem qui. La nostra feina servirà, probablement, per engreixar a algun oportunista. Tal situació encara es més greu ja que la recerca no es de la generalitat, atès que no l’ha pagada, i difícilment podrà exigir que traspassem resultats quant a coneixement.

12. Per acabar, destacar que la campanya ha estat interessant, però encara més interessant ha estat veure el debat generat i les actituds dels diferents actors. Al capdavall en Charlie està deixant al descobert la misèria intel·lectual que ens governa i la pervivència de cultura franquista…  L’espectacle que han donat la Generalitat, el Memorial, el COMEBE i alguns medis de comunicació es corprenedor. Fora màscares la denominada “Llei de Fosses” es va fer per impedir la recerca. Ara ja sabem que aquí no hi ha llibertat d’investigació sobre determinats temes. Son parcel·la exclusiva del poder i el poder farà mans i mànigues per continuar mantenint soterrada aquella llunyana guerra de la primera meitat del segle passat que encara condiciona el nostre present. Efectivament l’ombra dels vencedors es llarga.

13. La campanya d’excavació acabarà demà divendres, i continuarà el proper any. Tanmateix, havent manifestat els nostres punts de vista donem per acabada aquesta lamentable polèmica, amb el compromís que, en la mesura de les nostres possibilitats intentarem fer un seguiment dels estudis de les restes que ens impedeixen investigar i que faran altres professionals. Agraïm, amb emoció, les mostres de suport que ens heu donat: Moltes gràcies, a les persones, institucions, ajuntaments, associacions, periodistes…

Francesc Xavier Hernàndez Cardona. IP del SGR 00245-2009.

La Fatarella, dimarts 27 de setembre de 2011.
Amics i amigues:

En aquests moments encara estem excavant el camp atrinxerat de La Fatarella (novembre de 1938). Com sabeu es una campanya que el DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni SGR 245) fem amb la gent de l’Institut del Patrimoni del CSIC (LAPA-Laboratorio de Patrimonio) que dirigeix el Dr. Alfredo Gonzalez Ruibal que, sense dubte es un dels arqueòlegs amb més prestigi i experiència en temes de Guerra Civil i amb el qual col•laborem assíduament. L’Associació Lo Riu, es el tercer soci i la seva aportació ha estat determinant en l’èxit, malgrat tot, de la recerca. Aquesta campanya la paguem (perquè som així i ens agrada) ambdós grups de recerca amb recursos propis. Es a dir la Generalitat no ha pagat res (no es doncs cap excavació programada). Naturalment la intervenció compta amb tots els permisos pertinents del Servei d’Arqueologia de la Generalitat i del propietari dels terrenys.

Dijous passat, dia 22 de setembre del 2011, en el vèrtex d’una de les trinxeres ens van sortir ossos humans (tíbia i peroné). Les tasques d’excavació van deixar més ossos al descobert i vam considerar que potser es tractava d’un soldat. Estava clar que no era cap fossa comuna, era un soldat aïllat. En aquest moment, cap a les 11 hores vam trucar al Servei d’Arqueologia per entendre que el cas podia entrar dins de l’article 10 de la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. Llei que no entro a valorar però que es un inútil bunyol pel que fa a la recerca. El Servei d’Arqueologia, al seu torn es va encarregar d’avisar al Memorial Democràtic.

Atès que el Memorial Democràtic no va donar senyals de vida ni instruccions, i constatant que havia possibilitats de tempesta i que el terreny presentava molts problemes, i atès que venia el cap de setmana per endavant amb jornades de patrimoni de portes obertes vam tirar endavant amb l’excavació i exhumació de les restes. Si paràvem podíem perdre informació i les restes, sense dubte, quedaven en situació de risc quant a integritat (pluja, canvis sobtats de temperatura). Continuar era doncs una qüestió simplement professional i deontològica, i més quant a l’equip contàvem amb gent molt preparada, i ambdós equips de recerca apleguen antropòlegs, paleopatòlegs i forenses. Després de 24 hores el Memorial va donar senyals de vida amb una trucada sense formalitzar, tampoc, instruccions precises, i comunicant que allò era competència de la Generalitat i que dilluns aniria un tècnic. Òbviament l’excavació no podia aturarse fins dilluns. L’exhumació feta amb absolut rigor va acabar divendres al migdia i les restes es van salvar.

La troballa, com sabeu, va ser molt impressionant i, amb naturalitat vam procedir a comunicar-ho a professionals i mitjans, tal com fa qualsevol científic (això se’n diu socialització del coneixement). Diversos mitjans es van fer ressò del tema, però, pel que sembla a la gent d’Unió no els agraden les fotos d’esquelets i menys si son republicans. El dilluns, finalment, va comparèixer el tècnic del Memorial i en aquest cas també del COMEBE que va dir que aquella recerca l’havien de fer ells amb les seves empreses, que els ossos havien d’anar al memorial de les Camposines (un memorial sinistre i vergonyant), que en cap cas els restes podien estudiar-se a Santiago o Madrid (tot i que el CSIC compta amb molts recursos de qualitat inqüestionable), i que ja veurien si ens deixarien estudiar-les a Barcelona. Aquest punt esdevenia òbviament d’autèntica vergonya i d’un provincianisme absurd. Com sabeu la ciència es un llenguatge sense fronteres i jo mateix, quan vaig ser Director General de Recerca em vaig apressar a captar tot el talent que vaig poder i a establir col•laboracions dels catalans amb els millors d’arreu.
Tot plegat pensavem que el Memorial ens felicitaria per la feina feta, però no. Avui dimarts el tècnic del Memorial ha tornat a comparèixer directament amb amenaces dient que ens denunciarien i que demà (dimecres) vindrien a incautar-se de les restes arqueològiques, les cadavèriques i les objectuals, suposo que emparant-se en l’omnímode article 2 de l’esmentada llei. La denuncia contra els científics no te cap viabilitat (espero) atès que la casuística que es va donar no es contempla ni en el reglament, ni en els protocols que desenvolupen la llei esmentada, que fan referència únicament a restes trobades en superfície o be a les buscades expressament en l’excavació de fosses o excavacions programades. L’article 10 el vam complir amb escreix i qui va mostrar ineficàcia va ser, precisament, el Memorial.
A banda d’instar l’entrega del material han afirmat que no podrem continuar l’excavació amb els nostres antropòlegs i forenses, i que ho faran ells amb les seves empreses (les empreses vinculades al Memorial guanyen concursos tal com es guanyen concurses en aquest país). Tot plegat haurem d’abandonar la recerca a canvi de res. En cap cas la Generalitat i els seus pressupostos garantirà més qualitat que la UB i el CSIC… Un desastre. Crec que es una agressió greu contra el treball dels científics i com a universitari i ciutadà em sento absolutament molest. Si ho arribem a saber el soldat no surt del clot. Nosaltres garantíem un estudi absolutament rigorós i les analítiques pertinents per deixar oberta la porta a una possible identificació. Que fara la Generalitat? Fins ara no ha fet res per recuperar restes de combatents. Suposo que el nostre soldat anirà de dret a florir-se a les Camposines. Nosaltres el vam rescatar de l’oblit, ara la Generalitat el tornarà a silenciar. Adeu Carles, Charlie o Carlos, ho sento amic sembla que també perdràs aquest combat.

Sapigueu tots que el Memorial Democràtic, que depèn del govern, no deixa investigar sobre la Guerra Civil i que tracta als científics com si fóssim bandits. Si us plau expliqueu aquesta història a tothom…

Francesc Xavier Hernandez Cardona.
Catedràtic d’Universitat, Doctor, amb sis sexennis de recerca, coordinador del projecte del Museu d’Història de Catalunya i ex Director General de Recerca del govern Maragall.